COMENTARI DE POEMES (MODEL)

Joan Oliver (Pere Quart) (1899-1986)

BIOGRAFIA

Joan Oliver, narrador, dramaturg, traductor i periodista, fa servir el nom de Pere Quart com a poeta. Nasqué el 29 de novembre de 1899 a Sabadell, en el si d’una família de la burgesia industrial.

De caràcter, era inquiet i rebel, i poc còmode amb els codis socials de la burgesia entra a formar part de l’anomenat Grup de Sabadell, juntament amb Francesc Trabal i Armand Obiols, un grup marcat pel rebuig a la burgesia i pel desig de provocar la societat del moment.

Durant la guerra civil, Joan oliver es posiciona a favor del bàndol republicà. El 1939 s’exilia a França, on està un temps amb altres escriptors.  I posteriorment, a Buenos Aires i a Santiago de Xile. Torna a Catalunya l’any 1948.

Com a poeta, aconsegueix el seu màxim ressò l’any 1959 amb l’aparició del  poemari Vacances Pagades, que acaba sent un punt de referència per a la nova generació de poetes que propugnen una nova manera de fer poesia, no elitista i més atenta a la realitat social. Aquesta nova poesia rep el nom de Poesia social, i serà el corrent hegemònic  els anys seixanta.

Joan Oliver, més conegut com a Pere Quart, mor el 19 de juny de 1986.

CORRENT LITERARI

Podem situar el poema “corrandes d’exili” dins del corrent literari “literatura de postguerra”, que inclou les diferents publicacions fetes durant els anys 1939 – 1959.

Una època marcada per la prohibició del català en qualsevol ús (excepte en l’àmbit familiar), en la qual els escriptors catalans i la resistència fundaven revistes, editaven antologies poètiques i representaven obres teatrals en cases particulars. Els escriptors que es van haver d’exiliar, com Joan Oliver, a Europa o Amèrica van reflectir, així, la seva vivència en unes obres en què dominava el sentiment de derrota, l’enyor d’un món destruït, el testimoni i la denúncia de la barbàrie dels camps de concentració i la descoberta de nous països i cultures.

COMENTARI DEL POEMA

Assumpte

Els sentiments del poeta, derrotat ell també en el moment de l’exili forçós de Catalunya.

Tema

El poeta transmet la seva desolació i un punt de revolta interiors en començar l’exili del propi país, exili que llavors encara durava. Transmet la desolació, el sofriment, la vida trencada, el record i l’enyorança a què es lliura el refugiat en terra estranya. També té paraules per al seu estimat Vallès. En resum, narra el sentiment d’un exiliat que, en abandonar la seva terra, sent un profund sentiment d’enyorança.

Títol

Corrandes d’exili indica que el poema és una tirada de corrandes que parlen del seu exili.

Estructura del poema

El poema està divuit en tres parts

1)      La introducció Les tres primeres estrofes presenten la situació. Estan arribant a la frontera amb França, tristos i abatuts. El poeta va acompanyat de la seva dona. L’autor, abans de travessar la frontera, besa la terra com una disculpa per la guerra.

2)      El desenvolupament el podem situar a les quatre estrofes següents, on l’autor recorda i enyora la terra que abandona, i diu que hi deixa mitja vida, i no la deixa tota, perquè si no, no podria sobreviure. El poeta sembla resignat al fet que haurà de viure a l’estranger, i sembla preparat perquè encara hagi de marxar més lluny de França. Recorda el seu estimat Vallès, i fa una descripció del paisatge de la zona (al peu de Sant Llorenç del Munt).

3)      La conclusió es troba a l’estrofa final, on s’hi explicita el seu sentiment d’esperança, desfet, però confia en el ressorgiment de la pàtria catalana.

Composició i mètrica

Utilitza un conjunt de corrandes (cançó popular de quatre versos heptasíl·labs, amb la rima creuada). Pere Quart combina les unitats de quatre i cinc versos amb rima consonant regular. L’estructura predominant és 7A 7A 7B 7B 7A.

Recursos lingüístics i retòrics

Encavallament (v.6-7)

Comparació (v.8: “com una mare de Déu)

Personificació (v.10)

Metonímia (v.12) “la ratlla”

Imatge (v.20) “per no deixar-me sens vida...”

Hipèrbole (v.25-27) “tres turons fan una serra ...”

Antítesi (v22-23): “no em moriré d’enyorança ...”

Conclusions

És un poema que reflecteix bé el sentiment d’un exiliat i ajuda a comprendre el que van passar en aquella època. S’ajusta a la perfecció a la concepció de la literatura de postguerra (sentiment de derrota, enyor d’un món destruït...).